La gent es passa tota la seva vida estudiant coses que no els interessa, per poder tenir un treball que els permeteixi comprarse coses que realment no necessiten. Perquè en el sistema en el que vivim, ens inculquen que em de consumir i consumir sense pensar. Ens diuen que la persona amb més bitllets, és la que viurà més feliç, es la que es acceptada per tothom, la que té més amics al facebook i l...a que tothom plorarà quant es mori. Ens fan creure que seríem algú important sense saber realment el significat de aquesta paraula. Però tot això no serveix de res, desprès arriba la crisis dels 40 anys (si allò que tothom parla) I passa el que passa.. mirant al seu voltant i encara que es vegin rodejats de objectes o de gent, es troben buits,sols i tristos, perquè encara no saben realment el que volen, perquè coneixen més les marques de tots els productes que han comprat al llarg de la seva vida, que a ells mateixos. I quant no saps ni realment el que vols fer amb la teva vida, el que t'agrada o no, descobrir com ets, tot allò que realment desprèn la felicitat.. ets més pobre, per molts bitllets que amaguis. Però en el meu cas, tinc la sort de que cada dia que passa, poc a poc em vaig coneixent i vaig descobrint el que seria capaç de fer, començo a saber el que o no vull a la meva vida, em valoro, veig les petites coses que fan que cada dia el meu món tingui més significat, aquelles que no es veuen quant un te vendes als ulls, m'estimo cada dia més, aquesta es la diferencia entre ells i jo.. i no els hi canvio per res, ni per cap bitllet, perquè lo meu no te preu i lo seu no té valor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario